Nationale d'Elevage 2011, França

Setembre del 2011

Hola amics, un cop més em sento incapaç de resumir les intenses emocions viscudes durant la passada Monogràfica Francesa ... Bitllot Millor Jove i Millor Mascle Absolut, Del Gorg Negre Millor Grup de Cria, Alota RCAC i Rontu Millor Veterà! Us convidem a que llegiu el reportatge, no us defraudarà ...

Nationale d'Elevage 2011

• Multi CH. Canas Rontu The Red Lion, Millor Veterà Mascle i Millor Veterà de Raça.
• Alota Del Gorg Negre, Exc 2a Intermitja Femelles, RCAC
• Caliu Del Gorg Negre, Exc 5è Joves Mascles
• Bitllot Del Gorg Negre, Exc 1r Joves Mascles, Millor Mascle, Millor Jove de Raça i Millor Mascle Absolut.

Jutge:

Helene Nietsche (USA)

Raymond Soulat (França)

Un cop més i com cada any, el segon cap de setmana del mes de setembre vam acudir puntuals a la nostra cita amb els bons aficionats al bullmastiff del país veí. Criadors provinents de tots els racons d'Europa es donen cita al Nationale d'Elevage, que com mana la tradició des de fa ja més de 50 anys se celebra a Montagny Les Beaune, un encantador i bucòlic poblet situat a menys d'una hora en cotxe de Dijon. Per si fos poca la bellesa paisatgística que ens regagala Montagny, a escassos dos quilòmetres, trobem la veïna ciutat de Beaune, on l'oferta gastronòmica i cultural és inabastable, sens dubte, un autèntic paradís terrenal per als amants de la cuina i el bon vi Francès.

Després d'unes quantes edicions participant en aquesta festa del bullmastiff que és la Monogràfica Francesa, l'edició d'aquest any ens deparava inesborrables alegries i satisfaccions que perduraran per sempre en la nostra memòria. A excepció de Rontu, al qual humilment preteníem donar un petit homenatge presentant-lo en Classe Veterans, la resta de l'expedició estava formada ja per gossos criats a casa, fills d'en Hans amb les nostres "mames" Fosca, Neula i Diva.

Abans de seguir compartint amb tots vosaltres aquesta nostra petita aventura, ens permetreu un moment de debilitat veritat? Ens posarem una mica sentimentals ..., ho sentim ... però que hi farem ..., així vam néixer i així morirem .... Una vegada més, res de tot això seria possible sinó tinguéssim al nostre costat a les famílies que amb tant afecte i cura cuiden dels nostres bullmastiff, en aquest cas en particular, gran part d'aquest èxit, sinó tot, és de Maurici, Paola i Maria José, i com no, de la nostra indomable "enfant terrible" Elisabeth i el seu inseparable André. Moltes gràcies amics per tenir cura de Bitllot i Caliu amb tanta tendresa i passió.

L'expedició Del Gorg Negre va sortir des Perafita el dissabte d'hora, molt molt d'hora ...., Abans que els primers raigs de sol trenquessin tímidament la foscor de la matinada, la nostra furgoneta ja havia devorat uns quants centenars de quilòmetres i ens trobàvem ja en territori francès. L'ambient a la furgoneta era de festa, sobretot perquè aquesta vegada estàvem molt contents perquè la gran "Mamma Siciliana" Montse podia acompanyar-nos al Nationale d'Elevage!!, Cosa que a tots i especialment a ella, li feia moltíssima il·lusió després de uns quants anys de no poder assistir.

Quan la gana començava a apretar, vam decidir fer la primera parada tècnica per repostar ..., posar gasolina ...., I sobretot proveir els nostres estómacs posant-nos fins a les celles de Pernil i pa amb tomàquet ... jejeje; hauríeu d'haver vist la cara de els francesos ... se'ls queia la bava ... jajaja. Amb la nostre gana ja saciada i amb els "Nens" ja passejats i havent fet les seves necessitats vàrem prosseguir la nostra marxa fins Montagny sense pressa però sense pausa.

Arribàrem a l'hotel ben aviat, sobre les 5 de la tarda, la qual cosa ens va permetre gaudir de l'ambient festiu i saludable del Nationale d'Elevage. Vam poder xerrar amb bons amics que no vèiem des de feia temps i passejar relaxadament amb els gossos pels racons més bonics de Montagny.

A la nit vam sopar a l'hotel en companyia dels nostres bons amics Esther i Rubén, de Peñamellera bullmastiff, gaudint d'una entranyable vetllada entre amics on van ser constants les bromes i les rialles fins ben entrada la nit.

L'endemà vam arribar aviat al lloc i vam escollir estratègicament el millor lloc per instal·lar el campament Del Gorg Negre ..., jejeje. Aquest any vam poder presumir d'una fantàstica carpa que ens havia deixat un bon amic de la família, i que a més era verd! Jajaja, la veritat és que ens va ser molt útil i va ajudar molt a que els gossos i nosaltres mateixos estiguéssim molt còmodes durant tota la jornada, gràcies Sergi!.

Sembla una sobirana ximpleria, però estem convençuts que això és una de les coses que fan que el Nationale sigui tan especial i diferent ... Molta gent es porta tendes de campanya, taules de pícnic, barbacoes, cadires, tendals, neveres ..., etc, etc, tot això fa que l'estampa sigui molt pintoresca i bonica, i contribueix a que l'ambient sigui molt distès i festiu.

Els judicis van començar puntuals com sempre després del tradicional missatge de benvinguda de Mdme. Class. Aquest any, la prestigiosa jutge americana Helene Nietsche era l'encarregada de posar el toc de distinció i prestigi al concurs i la rèplica la hi donava un clàssic de sempre en les exposicions de França, "Messi" Soulat. Ens permetrem destacar l'enorme prestigi i impacte mediàtic que ha tingut aquesta jutge en els últims anys, jutjant la World Cup de Budapest, el Nationale d'Elevage protagonista d'aquest article i recentment, ni més ni menys que la Monogràfica Nacional de l'American bullmastiff Association, amb més de 200 gossos en ring.

Alota, Bitllot, Caliu i Rontu es van classificar per les finals de la tarda que és quan es trien als guanyadors de cada categoria d'entre els preseleccionats del matí, i sempre d'una manera consensuada entre els dos jutges designats per a la raça.

Ens agradaria des d'aquí destacar la fenomenal actuació de la cadelleta d'Esther i Rubén, Bella Flor de Peñamellera, que va obtenir la victòria en cadells femelles i posteriorment es va proclamar Millor Cadell de Raça demostrant que el futur que li espera és sens dubte molt prometedor ..., enhorabona amics, a gaudir molt!.

El gran Rontu no va voler defraudar als molts admiradors que té a França i al sud d'Europa i va estar estel · lar en el ring d'honor, guanyant la Classe Veterans i demostrant que per a ell no passen els anys ..., tothom coincidia en què hagués pogut competir en Classe Campions sense cap problema .... si és que el tio no té ni un cabell blanc!! jejeje. Ens agradaria destacar d'entre les nombroses felicitacions que vàrem rebre per part de tots, les de Helene Niestche i Anne Marie Class, que ens van felicitar per presentar a un grandíssim Campió com és Rontu, a l'edat de 7 anys i mig en una condició física tan envejable, malauradament, no és molt habitual en aquests temps que corren ...

La segona gran alegria de la tarda la vàrem viiure en la classe de Grup de Cria, on Bitllot, Alota i Caliu, sota les sàvies instruccions de David, es van alçar amb el trofeu de Millor Grup de Cria. Aquest és un premi que ens omple d'orgull i satisfacció tenint en compte sobretot que es tracta d'una Monogràfica i que la qualitat i la quantitat dels Lots de Cria presentats era notablement alta.

Arribava el torn dels Joves Mascles, amb un elenc d'exemplars de gran qualitat en ring, Bitllot va semblar adonar-se de la importància del moment i va sorprendre a tots amb un comportament gairebé impropi d'un gos de la seva edat. Bitllot va estar immens i es va comportar com un veterà sabent en tot moment el que havia de fer, dominant el ring com només els grans gossos saben fer-ho i aconseguint una victòria de molt molt prestigi. Molt meritòria va ser també l'actuació de Caliu, que va obtenir la classificació d'excel · lent i va quedar classificat en cinquena posició, demostrant que malgrat el seu creixement més lent i reposat té una enorme qualitat que més que aviat que tard aflorarà de manera irreprimible.

La següent a entrar en acció va ser Alota, com no de la mà de David, amb qui formen una parella ja molt consolidada, jeje. Alota va estar sensacional i va aconseguir el RCAC en un ring de Femelles de notable qualitat. La guanyadora va ser una bonica gossa importada dels Estats Units, de molta qualitat, i en la nostra opinió, qualsevol de les dues podia ser considerada la primera.

Arribava el moment de la veritat, la final dels millors Mascles. En el ring el Millor Jove (Bitllot), el Millor Adult, el Millor Campió i el Millor Veterà (Rontu). Podríem dir que es va produir un relleu generacional ... Rontu, com el gran Campió que és, es va quedar al marge, era el temps de les noves generacions i eren altres els que ara havien de defensar el nom de Del Gorg Negre com en tantes ocasions i amb tanta vehemència ho va fer ell. Amb Rontu en un discret segon pla, les quinieles apuntaven que el guanyador sortiria d'entre el Mascle Adult i el Campió, que com és lògic i causa de l'edat eren dos gossos ja molt més madurs i amb més experiència, però hi va haver algú que no va pensar el mateix .... i aquest algú no era altre que el mateix Bitllot ...

Bitllot va decidir que havia arribat el moment de presentar-se en societat ..., va clavar amb força els aploms davanters a l'herba ...., Les mans ben apretades ...., El cap aixecat i el coll dret ..., boca tancada, orelles en atenció, arrogant ... ., el cos tirat cap endavant, l'esquena recta i les cames del darrere en tensió. Les mirades de Bitllot i de la jutge es creuen per un instant ..., els dos es miren fixament., No hi ha molt més que parlar ... la decisió ja està presa ...., Sóc un simple espectador ... Arriba el moment del moviment ..., els aplaudiments comencen a inundar-ho tot, cada vegada més fort ..., li deixo la corretja llarga ..., ell va davant ..., jo darrere ..., sóc un humil servent que segueix el seu rei .... el cap alçat, el pas ben llarg, interminable diria jo ..., la mirada altiva, sap que l'aplaudeixen a ell ...., i abans que la jutge digui res, tothom sap ja qui és el nou rei ....
Alegria, satisfacció, abraçades per tots els costats, felicitacions, fotos, trofeus ...; miro cap a un racó del ring, un ancià venerable esbossa un mig somriure i se'n va a descansar tranquil a la seva gàbia sota la carpa ..., amb el seu trofeu de millor veterà ..., orgullós i satisfet, sap que ja es pot retirar tranquil, el relleu ha arribat ..., i per fi "The Red Lion" sap que pot descansar ...